Llegenda
de Sant
Jordi
La festa de Sant Jordi se celebra a tot el
país el 23 d’abril, dia en què es
va morir el cavaller
Jordi l'any 303.
El sant, que
restava sota
les ordres de l’emperador Dioclecià, es
va negar a seguir l’ordre de
perseguir els cristians, per
la qual cosa
va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a
venerar com a màrtir i de
seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la
seva
figura.
El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per
bé que
al segle VIII
ja n’hi havia devoció. I
des de l’any 1456
és el patró
oficial de Catalunya. Tot i
que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des
del segle XVI,
és al
final del XIX, amb el moviment polític i
cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant
Jordi com la
diada patriòtica,
cívica i cultural més
celebrada a Catalunya.
La versió
catalana de la llegenda de Sant
Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el
drac, la bèstia va caure travessada pel
ferro esmolat i
que dels degotalls de sang que arribaven a terra en
va néixer un roser que floria amb profusió cada
mes d’abril. Aquesta és l’explicació que
la tradició oral
dóna al costum de
regalar roses per la diada de Sant
Jordi, el 23 d’abril.
Llegendes i relats imaginaris a
banda, sabem que
la tradició d’obsequiar amb
roses les enamorades ve
de lluny. El lligam de Sant
Jordi amb el món de
la cavalleria i l’amor cortès pot haver estat el
germen de la tradició.
També sabem que
al segle XV
se celebrava a
Barcelona l’anomenada Fira dels Enamorats i
que al voltant del Palau de
la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta
flor. Al mateix temps, ja era costum d'obsequiar amb una
rosa les dones que assistien a l’eucaristia
oficiada a la capella de Sant
Jordi del palau. I, finalment, hi
ha qui diu que
el costum de
regalar roses té arrels
romanes, concretament de
les festes en
honor a la deessa
Flora, que més tard foren cristianitzades.
En l’univers simbòlic, la
rosa de color vermell,
color de la passió, és la
flor de l’amor femení, mentre que
el clavell és reservat a l’amor masculí. El guarniment de
la rosa, per Sant
Jordi, també és força curiós i s’hi barregen elements de procedències distintes. Per
una banda, l'amor femení representat per
la rosa de pètals vermells, vellutats i fràgils, i a
voltes acompanyada d’una
espiga que representa la fecunditat,
suscita una interpretació molt antiga de
les llavors de
cereal. Però
també hi ha qui en
fa una lectura més
prosaica i ho
relaciona amb l’arribada del
bon temps. Per
una altra
banda, la flor de Sant
Jordi també sol anar
guarnida amb elements que
evoquen catalanitat, com ara llaços o cintes amb la senyera, que
recorden el contingut reivindicatiu de
la diada.
Actualment les floristeries, les
cantonades, les
avingudes, els carrers, les
places... es converteixen en punts de
venda i distribució de milers i milers de
roses que són regalades a
les estimades i als estimats, tal
com
marca la tradició, però
també a amics,
amigues, pares, mares, companys de feina, clients,
etc. Perquè aquesta flor
ha ultrapassat el significat originari de l’amor i ha
esdevingut
també un obsequi de cortesia i d'amistat. Com veieu, la
rosa ha esdevingut la
protagonista de la festa, fins al punt que
la producció
nacional no n'abasta la
demanda, de manera que s’ha de recórrer a la
importació des d’uns altres indrets del món molt llunyans.
Història
Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de
roses amb motiu de Sant
Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa
pensar que el costum de
regalar una rosa té l'origen en aquesta festa, que
se celebrava al Palau de
la Generalitat de Catalunya. Es va proposar
convertir aquesta data
en festa de precepte per
primer cop el
1436, quan es
va formular la proposta a
les Corts
catalanes. La proposta es faria
efectiva el 1456. Des del segle XV,
a Catalunya la diada de Sant
Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que
les parelles es regalin una
rosa vermella «com la sang» i
un llibre. A
la popularitat del sant hi
van contribuir els monarques Pere
el Catòlic,
Jaume I o Pere el Cerimoniós. Tot i
ser tradicional, la popularització del fet de
regalar roses es va restablir activament el
1914, gràcies a l'impuls de
la Mancomunitat.
Orígens
L'origen de
la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent
Clavel i Andrés, director de l'editorial
Cervantes, va proposar a la
Cambra
Oficial del Llibre de
Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per
a promoure el llibre a
Catalunya. La data triada fou el 7
d’octubre de
1927.
El 1929, en plena Exposició
Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la
iniciativa va tenir tant èxit que
es va decidir canviar la
data. El nou Dia del Llibre
seria el 23 d'abril, una
data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de
Miguel de Cervantes i de la mort dramaturg
William Shakespeare (segons el calendari julià; va
morir el 3 de maig segons el calendari gregorià), el
1616. A més,
Josep Pla, el 1981, també moriria en
la mateixa
data. La festa des d'un bon principi va
contribuir decisivament a
donar un fort impuls a la
producció i comercialització del llibre en català i no
es va aturar ni tan sols durant la
guerra civil espanyola.
Ja de bon començament, la festa va
contribuir a donar un impuls fort a la
producció
editorial catalana i encara avui
conserva aquesta essència. I
ha estat tan
gran la transcendència de
la diada catalana que el 1995 la conferència
general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia
Mundial del Llibre i
del Dret d’Autor.
Dia
Internacional del Llibre
El 15 de novembre de
1995, la Conferència
General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia
Internacional del Llibre i
del Dret d'Autor. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar impressions de
lectura a peu de carrer amb els seus escriptors predilectes i aquests per
signar-los la darrera novetat
editorial. Els darrers anys, aquest
ritual de la diada del llibre ha guanyat un fort component mediàtic, tant pels autors com per l'interès de
la festa, que
en confirma la incidència i l'èxit més enllà de
les fronteres
catalanes..
Bona diada, ara marxem, pero quand tinguem un ratet ens recrearem amb la teve explicació. Conxi
ResponderEliminar